Quan semblava que el viatge no avançava, no quallava res, he conegut en Chicken George, un artista que pinta galls i gallines i m’han portat a casa de The Daughter of the Wild. Els artistes són la sang!!! Això m’ha retornat a l’inici de la història que estava escriguen fa dos mesos, abans que em submergís el 100% en el ioga. A vegades puc estar per tot, tots i totes, però aquests dies m’ha costat. Ara he recuperat el meu alter ego creatiu i he tornat a agafar el fil. He enviat les cartes a l’Annie Rossie de New York que N.O.S.A. va portar a Palafrugell i a US.Games a Connecticut. Hi ha dues coses que em posen la pell de gallina: la música i la performance. He dormit vestida per poder sortir de casa abans i arribar a primera hora a Houston. No m’he pentinat, només m’he posat un clip, porto el desodorant a la butxaca de la porta del cotxe, un pícnic al seient del passatger i una infusió al porta vasos. El portaequipatge és ple per si de cas no torno en molts de dies. Ahir em vaig rentar el cap i em vaig treure els nusos. L’ho millor per anar a Houston és blues i rock & roll i he començat el viatge amb Born To Be Wild de Steppenwolf. He anat a Houston a treballar i conviure amb 20 performers al festival de Performancehttps://www.experimentalaction.com/. He fet de xofer i traductora. Hem dormit al Morty Rich Hostel al barri “hippijo” de Montrose. El tercer festival que vaig. A Les Escaules, la primera setmana de setembre també tenim un festival que es diu http://www.lamugacaula.cat/. “L’art de performance és fer i no fingir”- Víctor Turner. He quedat amb la performer i bodybuilder Gironina Isa Fontbona al Station Museum for Contemporary Arthttp://stationmuseum.com, 2na d’Europa el 2014, 3a del món el 2015, i 2na del món el 2017. L’Isa ha fet una performance per donar veu als cossos que són considerats fora de la norma per qüestions de gènere, físic o estereotip. El treball de recerca del doctorat el basa en el treball de la/el (they) Cassils http://cassils.net/ i avui a les 18.00 tindrem el plaer de conèixer-la. Poso they (paraula anglesa que significa ells/elles) perque a Estats Units fan servir el terme ells/elles quan una persona no es vol definir, si és ell o ella, i són tots dos, són ells/elles. Els natius americans tenen assumit des de fa 30.000 anys que existeix el tercer genere, els/les two-spirit (els/les dos esperits). (e.g. Navajo Nadleeh és el que la resta del mòn identifica com transgènere). Em quedaré fins al 2 de març per poder ser present a When is My trip Going to Gel?https://www.facebook.com/events/254644688778660/ He fet les milles necessàries per no perdre energia ni arriscar el que no puc arriscar. He passat per Bastrop, Lulling, per country roads i he vist ramats de vaques negres, i pous de petroli abans de passar Flatonia. Ara puc esborrar de la llista que m’han fet un petó. Un noi que tenia molta carisma que des del primer moment que l’he vist, he quedat congelada, no sabia com entrar-l’hi, volia sortir correguent, no sabia com quedar-me quieta en el meu espai i sentir la tensió uns minuts mes. Gràcies a la Isa he sabut aguantar el tipu. He pogut el tercer dia. I a mi em costa molt posar-me, però com que em feia cas, s’ha acostat, i l’ambient era el més surrealista i artístic que he estat des de la Primera Convenció Internacional Nubölaria, m’hi he acostat i l’hi he demanat. Ha funcionat. Em feia tanta falta aquest petó, i ara ja m’he tranquil·litzat. Aquest noi m’agrada una mica, no em fascina, però és igual, viu molt lluny i no tenim necessitat de tornar-nos a veure mai més. Potser serà la meva inspiració a llarga distància. Ja torna a ser a New York. Aquest festival ha sigut el high point del viatge. Ara la corrent em va a favor! Tots els semàfors estan verds, tot és gratuït.