Aquests dies torno a la tranquil.itat de San Marcos a casa d’en Walter per descansar de la ciutat i acabar de passar la grip. San Marcos és un poble i en els pobles tot és més fàcil, tot és a prop, cuinem a foc lent, i m’encanta trobar-me coneguts. Estic REESTRUCTURANT LA WEB perquè sigui en 3 idiomes. Encara no he pogut comprovar el protocol de vendre una baralla a través de la web, la primera persona que compri rebrà una LECTURA GRATUÏTA via videoconferencia. No he pogut comprovar com funciona el Paypal, ni l’Etsy, i encara menys el Woocommerce que crec que em passaré a Ecwid. La meva habitació té vistes als cérvols, és un espectacle natural. Quan em desperto els compto i després em preparo una xocolata calenta amb marshmellows. Dormo al llit del difunt professor de literatura espanyola Dr. Richard L. Davis. Són dues cases unides per una acollent sala d’estar i biblioteca. Jo dormo a la part nord de la casa, al llit d’en Dr. Davis i en Walter dorm a la part sud, al llit de la Rosemary, la dona d’en Dr. Davis. En Dr. Davis va morir de vell i la Rosemary va morir de pneumònia. No varen tenir fills. S’estimaven moltíssim, però no dormien junts. En Dr. Davis, va treballar de professor a SWT University durant vint anys, del 1965 al 1985. Durant el temps que anàvem a la universitat, en el 1999, 2000, 2001 amb en Walter organitzàvem potlucks, festes on la gent portava menjar, beure, tambors, guitarres, i fèiem un foc al pati salvatge. Un bosc ple de cérvols i hippies. Alguna vegada havien vingut cap a 70 persones, i en Dr. Davis tot i que es queixava de les pedres que hi havia al pati que l’hi feien perdre l’equilibri, l’hi encantava venir a petar la xerrada. Més tard en Walter el va cuidar durant 5 anys i va heretar la casa.
A Texas m’haig de professar amb totes les meves diferències. La intenció que em proposo és tan personal que només la puc fer jo. M’ho he inventat tot jo. Hi ha una escletxa de llum, i aquest desig és una oportunitat, és l’auto invitació personal a dur a terme el poder de crear una situació. Quan tenim un desig es pot aconseguir, es pot mig aconseguir, o es pot soltar per un temps i després es torna a despertar. Aquesta idea és el motor que ho fa moure tot. No puc fer veure que no passa res, ni vosaltres tampoc. Si ho heu sentit alguna vegada, sabeu de què parlo. Val la pena sentir cap on em dirigeix, amb la novetat més nova de mi mateixa. Allò que vull xuclar, allò que em confereixen generosament, la novetat que tinc a flor de pell i als porus, és meva, i no hi ha res més emocionant que escoltar-me. A vegades és meva, és teva i a vegades és de tots, ve de dintre o d’una transferència. La fulla per fi es desenganxa de les parets de la roca i segueix el corrent de l’aigua. He quedat amb un estrany el dimarts a les 5 de la tarda, espero haver recuperat la veu. www.bocinetdecel.com