He anat a correus a enviar una baralla a una social influencer en el mòn del tarot i m’han dit que enviar la caixeta sortia a 13 dòlars (67 × 120 × 14 mm, 800 gr). Jo em pensava que costaria 3 dòlars, però m’han dit que era més car perquè era una caixa. I si aixafo la caixa d’un cop de puny i la converteixo en una carta? Si les despeses d’enviament són 13, no faré gens de negoci. Quueeeè? Em penso que surt més econòmic enviar una baralla de Palafrugell a Nou Mèxic que de Texas a Nou Mèxic. Ja venia desanimada perquè els de Movistar tot i que vaig passar per l’oficina de Can d’en Prats per dir-l’his que me n’anava de viatge i que mentre estava fora no volia pagar els 54 euros, que en realitat haurien de ser 40 i sempre em cobren de més. I no han fet res. I ara resulta que no consta enlloc i que cada mes hauré de pagar al voltant dels 50 euros. Necessito pancakes, una muntanya de pancakes amb xarop de mel, melmelada, i nata, i potser un remenat de truita, necessito passar la frustració amb pancakes, on estan els pancakes, on està l’Ihop. He sortit de correus sense enviar la baralla i he fet unes quantes voltes amb el cotxe buscant pancakes i al final m’he decidit per entrar a un bufet xino. He intentat convidar un parell d’amics, però no he pogut parlar pel telèfon, estic sense veu. Quina guarrada, m’he fotut quatre plats de tot de coses variades, i hi havia marranades que m’he posat al plat i després, quan les he inspeccionat amb més detall, no les he pogut menjar perquè em feien fàstic com per exemple una gamba arrebossada amb algu que semblava pollastre, i tot humit, i saltava de carn a peix, a arrebossats que no sabies que eren, ni sabies si picaria o no, és millor no perdre el temp, ni pensar-hi massa, i avançar. Semblava una orgia guarra que comença amb golafreria i acaba amb marriment perquè de l’ho que vols no n’hi ha, no en venen, no en fan, no n’envien, no està en cap menù. Les sopes que no reconeixia els sabors, bolets que explotaven a la boca com una bomba de suc, un catfish bullit, he passat directament d’alguns plats, però al final m’he posat fins al cul i he passat la frustració. D’acord, no eren les cloïsses de Ca la Pilar, però després de tot aquest desfase que em semblava que m’havia de venir mal de panxa, però no, m’he sentit molt bé: tipa. M’he menjat mitja pinya per desengrassar. 8,49 dòlars més 8.25% d’Iva=9,19. Normalment es deixa un 15% de propina, però aquí tot és self-service. Abans-d’ahir semblava que ja m’estava recuperant de la grip, i vaig voler anar a la manifestació feminista d’Austin, cosa que va anar bé perquè vaig poder connectar amb l’associació LGBTQA de la Universitat d’Austin per veure si em poden ajudar a portar a Texas l’expo fotogràfica “Construccions Identitàries” de Mar Llop. Però, tot i que anava tapada com una musulmana, la fred m’ha afectat directa a les cordes vocals. He anat a fer la infusió amb el neurolingüista i professor d’espanyol de SWT University que és de Badajoz i hem tingut una conversació que a estones semblava un ASMR.