Aquests dies he obert un compte amb Pinterest https://www.pinterest.com/iogarot/, un amb Twitter https://twitter.com/EvaArbones1 , i una botiga al Facebook https://www.facebook.com/commerce/products/2616652551695169/. He anat a correus un altre cop perquè m’han dit que l’home que em va atendre l’últim dia és pervers. Aquesta vegada m’ha atès una altra treballadora que estava en la postura de Vrkasana posant segells i l’hi he explicat que el seu company em volia fer pagar 13 dòlars per enviar una baralla quan en realitat val 3,75. Encara és més econòmic, 2,75 si dic que és un llibre i compro els sobres al dòlar store. Les cartes van de camí cap a Clovis, New Mexic; Clarkston, Georgia; i Ithaca, New York i en first class. Si hi ha alguna cosa que estic realment orgullosa de mi és que m’estimo la gent sense conèixer-la, confio en la gent, no els hi veig males intencions i em crec les seves històries. Aquests dies que he tingut la grip ha sigut com si s’hagués apagat el llum. He quedat a les fosques, no veia res, no tenia veu, no tenia força, sense direcció, sense lists to do, esperant els correus de gent que no truca, ni escriu, ni donen resposta. Fins i tot tornant al vespre del photoshoot de Selma per la I-35, el tauler del cotxe s’ha quedat sense llum, suposo que era un fusible, i he conduït sense poder veure la velocitat, les revolucions, la temperatura, el nivell de la gasolina, ni radio, ni aire condicionat. Suposo que he conduït a 70 milles per hora a les fosques durant uns 50 minuts. M’he recordat la carta 0 del tarot “El Foll”. Vaig allà on em deixen i a on puc, i arribo amb la intuïció, energia, força de voluntat i la meva llum. Em presento desarmada i amb el cor obert davant dels estranys. Sóc naïf perquè els veig com la nova oportunitat. L’Absolut és com un terròs de sal que es dissol en l’aigua i no hi ha manera de retenir-lo a les mans (ni en la boca, ni en els rius); Però, que si s’extreu l’aigua, la sal queda. Així som, infinits i il·limitats (Upanishad). M’he replantejat quines són les presents prioritats i he actualitzat la web. Continuo buscant la força en els hippies, sé que cantar, escriure, ballar, fer ioga, menjar saludable, dormir, divertir-nos i estimar-nos molt és la millor medicina que hi ha. M’he recuperat a temps per anar a treballar al Mystic Market al Blue Star Arts Complex. M’he trobat 5 coneguts i he sentit germanor. Arribar a un lloc que t’esperen amb els braços oberts i que et miren als ulls és emocionant. La primera persona que m’ha rebut, Carolyn Lanier, https://www.facebook.com/AllowingTheLight , la seva feina és agafar-te de les mans i mirar-te als ulls durant una bona estona. Tinc gravats els seus ulls blaus, una piscina natural d’exuberància termal on adir-se en caliu humà sense mesura. He fet amistat amb la Monika Slominska mestra de Reiki, https://www.facebook.com/braceletscrumbsofjoy/ que ven collarets carregats amb la seva energia. Al Mystic Market m’han preguntat sobre la continuïtat d’un amor, la continuïtat professional, el significat del curs de múltiples esdeveniments desafortunats i com desfer-se de la tremolor de les mans. M’ha vingut una parella que m’han fet por…joder…jo aquí ja no hi arribo, em sobrepassa i com que la majoria del temps dormo sola, que no em vinguin amb històries rares que m’haig de protegir, jo no sóc així, per sort, perquè jo cuido la gent i no podria treballar si fos tan sensible,….jo que no sóc capaç de veure ni una pel·lícula de por, he pretès que l’ho que m’explicaven no feia por, ni era tòxic, i he fet tot el que he pogut per tornar-los a un lloc segur de camí de retorn al benestar. Dono la fórmula alquímica, una acció, una asana, que ben feta durant un temps pot produir un canvi. Respecto la racionalitat i els components empírics de les històries dels consultants. Tots som un cas digne de fer-ne un estudi antropològic. Jo tan petita com sóc, he estat per sobre del CAP i de qualsevol doctor biomèdic. La seva tremolor no l’hi deixava barrejar les cartes. Crec que la meva intervenció ha sigut crucial. Ningú està preparat per encarar-se sol al mal, el mal que és un subjecte abstracte, és destructor, és un dictador, és una màquina piconadora empresonadora torturadora. He pogut capgirar una situació diabòlica. Un cos a sobre d’un altre cos més lleig que un pecat. He posat cara de pòquer. En principi ha funcionat. El temps ho dirà. S’han quedat impressionats amb la meva fermesa, atenció i energia que el de la tremolor, en sentir-se recuperat s’ha tret una obsidiana que portava penjada al coll per protegir-se del dimoni i m’ha obligat a acceptar-la. Què vol dir amb això, que ara ja no la necessita i que la necessitaré jo? que no la vull. I ara que faig amb aquest marron? Més tard he anat a sopar amb una taròloga i m’ha dit que l’havia d’enterrar. L’he embolicat amb un tovalló per no haver-me de tornar a rentar les mans i l’he deixat al pàrquing, He hagut de fer la feina, m’ho he emportat tot, però no ho he enterrat, l’he deixat a l’herba i he tirat el tovallò. Ha plogut tota la nit, ara ja està tot net i ha retornat la normalitat.