Houston és la gran promesa durant aquest temps de repressió a Estats Units. Houston és bizarra. Per a més informació podeu donar una ullada a la revista digital www.glasstire.com. No he vist mai tanta gent queer reunida. He passat 11 dies a Houston i per posar clausura, he convidat els amics a la galeria d’art G Spot a participar en una performance. En Wayne Gilbert, el propietari, i la seva dona Beverly m’han convidat a la seva espectacular nau industrial (casa-taller-museu d’art contemporani privat). En Wayne a part d’altres coses, fa quadres amb les cendres dels morts. https://www.ashdoc.com/trailer. He anat al CAMH Contemporary Arts Museum Houston a veure shapeshifters. El consell d’adolescents de CAMH ha presentat les obres de 40 artistes (de 700 obres en total) adolescents amb la temàtica “canviar de formes”, que et forma? Com es defineix el teu espai? Pots canviar de forma? Han examinat la seva autoimatge, el desenvolupament del seu cos i l’adaptació interna i emocional. Tots ens hem d’encarar als nostres límits, sinó tot seria massa repetitiu, massa pla, terriblement llis. M’he recordat molt de la fantàstica feina que la Fundació Cuixart fa amb els nens i a on jo en sóc col·laboradora incondicional des de fa anys. 
Aquests dies he contactat amb en/la Koomah dehttp://www.genderreelhouston.com/ per portar a Houston el film de l’Alba Barbé, directora d’EnFemme, un documental que es pogué veure el passat mes d’octubre al Sense Ficció de TV3. EnFemme és un documental que recull l’experiència de persones que practiquen el cross-dressing i dones transgènere a Barcelona. És un llargmetratge que busca promoure el compromís en l’erradicació de la permissivitat social amb què compten les violències de gènere i la LGTBI fòbia. A Houston tinc una amiga transsexual que m’ha explanat el seu desig frustrat de donar mamar a algú, un adult. Fa set anys que pren hormones i té els pits petits com els meus, una mica més punxeguts i amb els mugrons una mica més voluptuosos. Fa un any que busca a algú i hi ha dues persones a Houston que ho volen fer, però mai tenen temps. He acceptat la proposta. M’ha semblat un alletament sensorial, una experiència tendre i innocent. Sortir de la zona de confort ens fa tan grans. Plovia molt i llampegava. S’ha posat coixins al sofà per poder estar còmoda seguda, m’he estirat a la seva falda, m’he tapat amb el meu edredó blanc flonjo amb flors liles, i l’hi he xuclat els pits durant una hora, hora i mitja. Després me n’he anat a dormir.