Estic distribuint la meva baralla de cartes en català, castellà i anglès i busco botigues de regals, centres de ioga i llibreries on vendre-les. M’he despertat a les 6.00 del matí, HE OBERT UN ETSY STOREhttps://www.etsy.com/es/shop/cardsyoga, i he sortit a veure la lluna, el prat que tinc a davant i el riu que tinc a darrere. M’he reunit a les 9.00 del matí a casa dels hippies de tota la vida, vull dir els que mai han deixat de ser hippies. Això es nota de seguida quan parlen. La llengua defineix la cultura. M’agrada la dolça perspectiva amb què miren la gent, les coses que fan i com es vesteixen. Porten roba dels anys 70′ s, o roba única que es fan elles mateixes, amb colors preciosos, faldilles llargues de flors, tie-dye, arracades ying-yang, cabells llargs sense tenyir, barbes llargues, molts de pèls i per tot arreu,….tenen temps per l’esbarjo, cantar, ballar, cuinar, activisme, fer ioga, estar amb els amics…Els Woodstock hippies son diferents dels hippies empordanesos.
A les seves cases s’hi poden trobar làmpades de sal de l’Himàlaia, cristalls i pedres, altars natius americans, rètols amb frases positives, molts raspalls de dents de gent que es queda a dormir, wind chimes, casetes pels ocells, sabons, cremes, i xampús de tea tree, d’oli del Marroc, d’oli d’Argan, te verd i alvocat, menta, i de cereals…tot natural.
M’he emplenat la mà fent cassoleta, d’oli essencial d’eucaliptus. M’he posat l’oli per tot el cos. Per les aixelles tinc una llima tallada per la meitat embolicada amb un paper de cuina que tothom sap que és el meu desodorant i que guardarem a la nevera fins que s’acabi. Fa molts dies que no porto rellotge, se’m va trencar la corretja.
Quatre cops al mes van a Austin a reunir-se amb el grup Tribal Joy per ballar ecstatic dance https://www.facebook.com/TriBal-JOY. Això equival al grup d’ecstatic dance de l’Escola de Dansa de Celrà. He pujat al seu cotxe. Aquest grup fa 30 anys que ballen junts. Avui hem sigut entre 50 i 60.
Hi ha paraules que el hi posen els pèls de punta als hippies. Són inacceptables. Com per exemple, he dit que he vingut a Texas perquè estava avorrida. Podia haver pensat i expressat amb més cura que m’estava repetint massa, o que havia entrat en hàbits i que volia sortir dels hàbits massa repetitius. Podia haver dit que venia a vendre el cotxe, fer neteja, a fer la revolució, a donar suport, a trobar l’amor, a fer una acciò poética, les múltiples versions…tot és relatiu, tot és cert, el que es pot millorar és positiu, a l’abast i a favor meu. En veure les seves cares d’incomprensió total, m’he volgut empassar les meves paraules, ho retiro…,let me get my words back, estava equivocada.
L’ecstatic dance comença a les 10.00 del matí i dura fins a les 12.00. La sala és un lloc privilegiat amb molta llum i vistes a downtown Austin, un pàrquing gegant i molts arbres. Han arribat els de la roba psicodèlica, gent que portava tutús al coll, a la cintura, un mitjó de cada color, les de les trenes llargues. Si no t’agrada com vas vestit, hi ha una taula amb roba perquè et puguis canviar. Ha vingut la meva amiga Dannise des de Kerville. Feia cinc anys que no en sabia res, només que l’havien vist algun diumenge al Tribal Joy. Ermitana, artista plàstica sense ordinador ni xarxes socials virtuals. Ens hem fet una abraçada molt llarga!!! i m’han passat pel cap memòries dels cinc anys que he estat fora, i en veure les seves llàgrimes rodolant per les galtes i un bassal a la parpella, he sentit els seus cinc anys. No podíem parlar perquè a la sala de ball, per respecte als altres, està prohibit. Fins i tot hi ha gent que surt de la sala per no haver de sentir parlar a ningú, uns minuts abans de fer el tancament del cercle, quan has de dir el teu nom, o una paraula que et descriu, demanar ajuda o anunciar alguna novetat.