San Miguel de Allende és una petita ciutat a l’estat de Guanajuato. Tot fa marrinxa, la temperatura ambiental, la gent que s’arregla per sortir, la il·luminació groga acollent dels carrers que difumina les imperfeccions, els bars elegants, les parelles de gringos jubilats amb residència permanent, els turistes, la vida al carrer, i els gypsy swing Tzinganko. Els amics que hem anat a veure són artistes locals. Hem aixecat els carrers amb els nostres peus, les nostres veus, la nostra cavalcada. He lligat, s’ha de dir, que els hi he agradat, en principi perquè fa calor, son heterosexuals i sóc carn fresca. Tinc una sensibilitat especial pels artistes, i els bohemis peluts, els reconec de lluny i puc parlar el seu llenguatge. Els artistes són l’aliment!!! He fet amics, vull dir que tinc ganes de tornar-los a veure, músics, muralistes, gent del teatre, una hotelera i un sabater. El pretendent el busco en els seus textes, a on millor que trobar-lo que allà? A l’únic lloc on sóc lliure de tocar i a on em toquen profundament. Els recursos són endintre, al cap, i les dues Evas demanen artmor. Trobar una musa és com trobar una agulla en un paller. Necessito veure els poemes acabats, els textos treballats, no en tinc prou amb impulsos espontanis que acaben en fum i es fan insofribles. Són una distracció. La comunitat del Palmar 13 comparteix un pati interior que dóna entrada a diversos habitatges d’un sol espai d’uns 20 metres quadrats, sense contractes ni cèdules d’habitabilitat. A cada estudi hi ha pocs mobles, un catre, i en alguns hi ha nevera o fogonet per cuinar, en altres res, potser hi ha aigua, on hi ha lavabo no hi ha cuina, on hi ha menjar no hi ha Internet. Els recursos escassos ens obliguen a compartir. També hi ha molts gossos i gats, i una gata cega. M’he despertat un parell de cops i m’he trobat gats a dintre el llençol, i la Fri (de Sufrida) a dintre una maleta. Hi ha un mestre de ball cubà, el que toca el saxo, el que toca el clarinet, el que l’hi pita l’orella des d’una febrada que va passar fa un mes, alt i guapo i amb un llit que l’hi queda curt. Al Palmar, no saps mai qui sortirà per les portes, un pare alcohòlic, una senyora que viu sola, i a l’altre cantó, l’Ale, el que ven tacos i el volador totonaca. Hem pogut entregar el paquet precintat que vaig anar a recollir a Austin, i m’he trobat el gitano andalús que anava cap a casa. Per fer el vermut hi havia chapulines i mescal amb suc de pinya. L’hi he tirat les cartes al sabater i m’ha cosit les espardenyes i arreglat la ronyonera. Al vespre, l’Ale m’ha dit que volia tornar a casa amb la moto d’en Pedro. La moto feta pols, 3 a sobre una moto, i 2 sense casc. En Pedro és actor de teatre i viu en un teatre-cúpula en un bosc on és fàcil trobar els esperits, que tothom coneix, Los Elementales.